Carrer de la Pujada del Castell, a la mateixa placeta del "Comú". Nucli urbà de Dosrius.

Carrer de la Pujada del castell, a la mateixa placeta del "Comú". Nucli urbà de Dosrius

Veïnes i veïns del  municipi de Dosrius,

      Us informem que hem iniciat una petita campanya en relació a la retirada de simbologia feixista del desaparegut regim franquista, simbologia que encara s’ostenta en alguna façana de la via pública del nostre municipi.

      Atenent que hi ha una llei de l’Estat Espanyol que prohibeix aquesta simbologia, i atenent que aquesta llei obliga les institucions autonòmiques i locals a actuar en la retirada d’aquesta dita simbologia, hem enviat una nostra petició escrita al senyor alcalde Josep Jo per tal que actuï en relació a allò que disposa l’esmentada llei.

      Us demanem que també feu vostra aquesta campanya, que presenteu les vostres queixes als representants del nostre Ajuntament, i que demaneu als propietaris dels edificis les façanes dels quals encara ostenten aquesta simbologia que facin els tràmits pertinents per demanar a l’Ajuntament la seva enretirada de casa seva o, en el millor dels casos, que l’enretirin ells mateixos, ja que estan en el seu dret, pel fet que aquestes identificacions feixistes actualment ja són il·legals.

 En documents annexs us adjuntem l'escrit dirigit al senyor alcalde i la llei a la qual ens emparem

 Escrit sr. Jo

 Llei Memòria Històrica

Juliol del 2008

El succés tan contradictori que ha esdevingut al municipi de Dosrius envers l’augment de les tarifes pel consum d’aigua, i que la causa d’aquest augment ha estat precisament l’estalvi d’aquest element per motiu de la sequera i especialment pel tancament de tallers industrials als polígons del municipi per culpa de la crisi econòmica actual, ha posat de manifest d’una manera alarmant la supeditació de les institucions públiques davant l’afany lucratiu de les empreses privades de serveis públics i una regulació legislativa que no protegeix les famílies que l’única despesa que fan de l’aigua és la despesa necessària per a la vida en condicions normals.

     L’Equip de Govern del municipi (PSC) ha pactat amb SOREA un mínim de facturació que incloïa la despesa industrial i la rauxa del consum per a omplir piscines a les urbanitzacions, quan aquest consum ha disminuït SOREA ha vingut a exigir l’ingrés de facturació pactat, i l’Equip de Govern (PSC) amb total submissió augmenta les tarifes de l’aigua a tots els usuaris per satisfer les exigències de SOREA. Ni tan sols l’Equip de Govern s’ha plantejat de fer pública una queixa a favor de la ciutadania injustament afectada, i el seu únic argument polític en el Ple Municipal, on aquest Equip de Govern va imposar l’augment de tarifes, va ser la resignació i el cínic discurs que encara paguem l’aigua barata, i que ens acostuméssim a aquest i a tots els altres augments que haurem de suportar en l’esdevenidor. El senyor Josep Jo Munné, alcalde de Dosrius i president del Consell Comarcal del Maresme, ha tornat a demostrar una altra vegada la seva incapacitat en la recerca de polítiques populars i el seu constant afany per defensar els interessos de les empreses, siguin les del transport escolar, de les constructores immobiliàries, de les entitats financeres i ara de les empreses de serveis de l’aigua, entre altres que em deixo en el tinter. La política agressivament neoliberal d’aquesta persona no sols es manifesta en el municipi, sinó també en tota la comarca. No oblidem que el president del Consell Comarcal ha estat obertament i pública defensor de la construcció de la carretera annexada a l’autopista del Maresme.

     Manifesto, també, que en tots els municipis es contracta la facturació mínima de benefici pel servei de l’aigua amb les empreses que ofereixen aquest servei, i que la contradicció esdevinguda a Dosrius ha estat causa de la seva idiosincràsia urbanística, geogràfica i demogràfica, però que tots els municipis estan afectats per circumstàncies contractuals amb les empreses, circumstàncies que motiven els augments de les tarifes del consum d’aigua, moltes vegades sota el silenci i manca de transparència per part dels equips de govern.

     Critico les institucions per la falta de previsió sobre aquest recurs tan important i sobre les empreses que el gestionen, i exigeixo per part de les institucions la regulació i legislació del preu de l’aigua per tal d’establir els preus mínims del consum per a les famílies que l’única despesa que fan d’aquest element és el necessari per a gaudir d’una vida digna sense luxes.

Juliol del 2008

Joan Llobell Martorell

CUP de Dosrius, Canyamars i can Massuet del Far